·
·
·

L´empatia I

Tot ésser humà necessita teixir al seu voltant relacions humanes satisfactòries, tan les familiars com les alienes a aquest àmbit. El benestar emocional depèn, en bona mida de la capacitat que es tingui per aconseguir aquest objectiu. És segurament la comprensió dels sentiments dels altres el que dóna la clau per una convivència satisfactòria, apart, per descomptat, del coneixement de la pròpia manera de ser, que inclou qualitats i limitacions. Tota aquesta comprensió no depèn de la simpatia, que neix moltes vegades espontàniament, sinó del que anomenem empatia.

L’empatia és l’esforç que realitzem per reconèixer i comprendre els sentiments i actituds de les persones, així com les circumstàncies que els afecten en un moment determinat. De veritat que som empàtics quan calcem les sabates dels altres i caminem junts una estona. Ens ho recordava Gandhi quan deia: “"es tres quartes parts de les misèries i mals entesos en el món s’acabarien si les persones es posessin en les sabates dels seus adversaris i entenguessin el seu punt de vista". ¿No es comprendrien millor les alegries i preocupacions dels familiars i amics i seriem capaços d’animar i ajudar? Es cert, també que al sortir del nostre egoisme per estar pels altres gaudim d’una gran felicitat.

Recordo una amiga meva que m’explicava que a mig parlar d’un conflicte que tenia amb la seva mare li havia dit (segur que amb molt bona voluntat): "no et preocupis amb el temps això s’arregla". El cas és que aquella jove no s’havia sentit gens compresa ni escoltada completament, necessitava de l’empatia del coneixement de la mare de la totalitat del seu problema per buscar solucions i anar-les resolent amb calma. Això sembla la situació d’aquell pobre malalt, a punt d’anar el quiròfan amb una operació de risc, que se li diu amb cara alegre (també amb molt bona voluntat) “tot es resoldrà immediatament”, quan esta esperant una persona que li faci costat amb serenor i que comprengui el seu sofriment.

Podria ser habitual que no suposes cap problema expressar el que sentim o volem, tractar les discrepàncies i inclòs els conflictes, quan l’interlocutor es un amic o un company de treball, en el cas de que hi hagi una bona sintonia, però es pot fer més complicat amb algun familiar. Sovint voldríem resoldre el problema i ens preguntem el per què d’aquella situació. "Per què no puc comunicar-me amb aquest fill?", o bé "si l’aviso de quelcom, per què no em deixa parlar?". La solució la trobarem en reflexionar per saber que és el que realment necessita. Tanmateix tots tenim mancances per trobar el moment ideal per retrobar la confiança i suposa un esforç que dóna bons resultats, si ens fixem en l’empatia que és sens dubte una habilitat que ens ajuda a llegir emocionalment al més proper. Seria desitjable i quasi sembla natural que entre familiars no hi haguessin problemes de convivència. Els lligams que dóna el caliu familiar fan que hi hagi una notable intimitat que no es troba en altres entorns.
 
És per això que quan tenim la sensació de mala relació amb algun familiar, el dolor és més fort, fins i tot ens pot afectar la salut. John Cacioppo, professor de Psicologia de Chicago ens diu: "Les relacions més importants a les nostres vides i les que més incidències sembla que tenen sobre la salut són les que mantenim amb les persones que convivim quotidianament". Animem-nos a mantenir una actitud empàtica que ens proporcionarà pau i harmonia i benestar en l’àmbit familiar i social.

Victoria Cardona Romeu
Escriptora i educadora familiar

 





L’empatia és l’esforç que realitzem per reconèixer i comprendre els sentiments i actituds de les persones.
 
 
Copyright © 2012 Victoria Cardona
powered by Meanings D&C i e-Deon.net