·
·
·

Unes pinzellades de caracterologia

Per saber educar, és necessari el coneixement de cada un dels nostres fills. També, el propi coneixement ens és de gran ajuda. Ja Sòcrates deia: "Coneix-te, a tu mateix". Del coneixement propi, de l´acceptació de les nostres limitacions i de l´esforç que fem per créixer en virtuts és d´on neix la força per educar. No oblidem mai que eduquem per osmosi i per contagi. No podem parlar de millora si nosaltres mateixos no ens afanyem a rectificar quan ens equivoquem, o no tenim paciència amb els nostres defectes. Fent referència a l´educació dels nostres fills és important observar com reaccionen, per comprendre moltes de les seves maneres d´actuar. Per saber observar, hem d´oferir molt del nostre temps al negoci més important de la nostra vida: l´educació dels fills.

El repte és que siguin responsables i es desenvolupin correctament, amb seguretat i amb l´autoestima necessària per afrontar totes les circumstàncies de la seva vida de forma positiva.

Dedicant temps i amb observació i serenor, no parlarem a tots de la mateixa manera, ja que considerarem que són persones úniques, irrepetibles i, per tant, desiguals. És una equivocació creure que els pares han d´educar tots els fills de la mateixa manera. Per això, avui reflexionarem sobre algunes particularitats del caràcter que ens serveixin de pauta per millorar la nostra actuació, per conèixer millor i comprendre millor aquests fills. És una eina de la psicologia que s´ha de fer servir convenientment, amb sentit comú, tenint en compte que és només un suport, ja que allò que és fonamental per conèixer és estimar cada fill com és i extreure al màxim les seves possibilitats.

Els tres trets característics del caràcter són, segons Le Senne: la ressonància, l´emotivitat i l´activitat. La ressonància és la repercussió que les impressions tenen sobre l´ànim de cada persona. Hi ha persones que reaccionen més impulsivament. En elles les impressions tenen un efecte immediat i les obliden al moment: les anomenem primàries. I en aquelles que reaccionen d´una manera més reflexiva, les impressions perduren en la seva consciència i influeixen en la seva conducta, fins i tot quan ha passat molt temps: les anomenem secundàries. Per exemple: a una persona primària li donen una trepitjada a l´autobús; la seva reacció serà de protesta però, abans d´arribar al final del seu trajecte, ja ho haurà oblidat. Una persona secundària, en canvi, amb la mateixa trepitjada, no dirà res, però el disgust li durarà una estona desprès de passar-li aquest fet. D´una manera senzilla, aquí tenim la diferència. Igualment, davant una ofensa rebuda, qui és primari oblidarà fàcilment, però no així el qui és secundari, que viu més del passat.

Pel que fa a l´emotivitat, hem de tenir en compte que l’emotiu es commou per tot, encara que de vegades no es noti. Té canvis d´humor, inquietud, impressionabilitat. En una família, veient tots la mateixa pel·lícula i amb la forma de reaccionar davant una escena, captarem qui és el més emotiu. El no emotiu, ja ho diu la mateixa paraula, no es commou fàcilment; es mostra normalment tranquil i d´humor poc variable.

L´activitat és la més difícil d´esbrinar. Podríem confondre-la amb el moviment continuat de les persones impulsives o nervioses. Es pot dir que l´actiu ha d´obrar constantment i que fins i tot en el temps lliure busca situacions per actuar; mentre que l´inactiu és una persona que actua poc i, quan ho fa, és especialment per afany de superació, per amor, per obligació o per compliment del deure, però pot estar sense actuar mentre deixa córrer la imaginació o descansar sense fer res. L´actiu ho fa pel plaer d´actuar. L´inactiu no té aquesta inclinació.

Normalment en tots els tipus de caràcter, és de gran ajuda saber encoratjar els fills i també valorar la sociabilitat, perquè no se centri exclusivament en si mateix. L´esport i l´excursionisme, així com altres activitats que es fan en grup, seran molt beneficioses per a la convivència amb els altres. Tenim un ventall de possibilitats per desenvolupar la seva personalitat, que els pares hem d´anar descobrint. Tots aquests apunts sobre caracterologia poden servir d´informació.

Haurem d´observar totes les reaccions dels nostres fills, però sembla especialment important la ressonància, per distingir si són primaris o secundaris. Si s´hi vol aprofundir es pot fer amb bons tractats de caracterologia, però sempre evitant el risc d´obsessionar-se, i de confondre el nostre fill amb un personatge de test, ja que mai no hi ha un tipus exacte, i els trets esmentats poden estar en la individualitat de cadascú amb més o menys intensitat. Expressament no estudiarem en aquest article els vuit tipus de caràcter que provenen de combinar els tres factors que hem indicat. La meva intenció és animar a reflexionar sobre com som cadascú de nosaltres, com són els nostres fills i les altres persones i, així, arribar a un coneixement més profund i a una comprensió de nosaltres mateixos i dels nostres, que ens ajudi a acceptar-nos i a acceptar-los. Conèixer és indispensable, com també ho és una actitud de rectificar quan calgui.

Aquests són els trets principals del caràcter. Serviran per identificar la manera de ser i, sobre tot, per comprendre no només els nostres fills sinó també la nostra família i les persones amb les quals ens relacionem. També per acceptar-nos nosaltres mateixos. Mai no col·locarem cap "etiqueta" a ningú perquè tot és susceptible de millora. Totes les persones tenim capacitat per millorar i rectificar, si som oportunament motivades.

Victoria Cardona Romeu
Escriptora i educadora familiar

 






Per saber educar, és necessari el coneixement de cada un dels nostres fills.
 
 
Copyright © 2012 Victoria Cardona
powered by Meanings D&C i e-Deon.net