Ús responsable de la televisió
Seguint en la línia de tots aquests articles, que han d´ajudar a la família a tenir més punts de reflexió per millorar la seva capacitat educadora, ens sembla oportú dedicar un temps a pensar en la televisió donat que, exceptuant algun cas aïllat, aquest mitjà de comunicació està present a quasi totes les llars. Es tracta de saber-la utilitzar. Del seu ús excessiu en poden derivar moltes deficiències, com ara la pèrdua de temps, la tele addició, la manca de creativitat, la passivitat, l´avorriment, la manca de comunicació entre els membres de la família, etc. Per això, es fa palès que hem de proposar-nos dedicar temps per ensenyar a veure programes - que no és el mateix que "veure televisió"- d´una forma raonable i acordada.
Destacarem quatre conceptes pràctics per fer bon ús de la TV:
1. Veure els programes amb els fills i filles: Es bo acompanyar les criatures i estar al seu costat, per fer distingir realitat de ficció. A la mainada els agrada molt que els expliquin el significat del que veuen i també és convenient fer-los preguntes assenyades per saber els efectes que els produeix el que han vist. A l’etapa adolescent, està demostrat que ajudar a tenir esperit crític i establir un diàleg sobre el que s´ha vist i es va animant a saber triar, la qual cosa és molt important per la seva formació humana.
2. No tenir la televisió com una mainadera electrònica. No pot ser de cap manera que la televisió sigui la que tingui cura de les nostres criatures. Això és especialment important per aquells pares i mares que no poden estar a casa quan els seus fills i filles arriben de l´escola i no es poden ocupar de la selecció dels programes. Sabem que n´hi ha molts que poden denigrar la dignitat humana i que les imatges de la publicitat serveixen per tenir delits desmesurats de consum. Ningú, i menys la televisió, pot treure el dret als progenitors d´educar els seus.
3. No fer “zapping”. El costum de canviar contínuament de canal no educa la distinció que s´ha de fer dels diferents programes que s´ha previst de veure. Tampoc podem fiar-nos de que els espais anomenats infantils siguin els adequats per l’etapa infantil. Molts poden incitar a la violència, al llenguatge vulgar, a la superficialitat. Aconsello visitar la web www.taconline.net per tenir una informació fiable.
4. Anar creant a casa una videoteca amb pel•lícules i documentals de temes interessants per tots els membres de la família. Aquesta seria una bona tasca a fer. Els fills de més edat es podrien ocupar de gravar documentals que afavorissin l´amor a la naturalesa, programes de manualitats, competicions esportives, pel·lícules infantils o juvenils. Es tracta de la il·lusió per col·laborar en una activitat de lleure, però que mai seria l´única, i que pares i mares sabran buscar-li altres alternatives amb imaginació i sentit comú.
Victoria Cardona Romeu
Escriptora i educadora familiar
Es bo acompanyar les criatures i estar al seu costat.