Lewis Terman, investigador de la Universitat de Stanford, va inventar els famosos tests de intel·ligència. Es mesurava la intel·ligència, doncs, pel seu coeficient intel·lectual. El resultat d’una sèrie de tests i comparant-la amb altres nens del mateix grup i de la mateixa edat donava la clau per saber el nivell del coeficient (C.I.). En aquest aspecte recordo que tots els pares i mares de la meva generació estàvem pendents de saber el numero de coeficient del nostre fill o filla i potser ens vam decebre una mica quan, segons els estudis realitzats, ens van venir a dir que no era tan important com tenir un bon coeficient emocional. (C.E.)
Només ens va quedar la tranquil·litat d’haver fet el que havíem pogut sabent que els havíem valorat i estimat i l’esperança de que encara érem a temps de que fossin feliços.
Vam sospirar assossegats. Els psicòlegs Slovey i Mayer ens defineixen la intel·ligència emocional com la capacitat de controlar i regular els sentiments d’un mateix i dels altres, utilitzant-los com guia del pensament i de l’acció L’educació dels sentiments inclou les capacitats de coneixement propi, auto control, l’equilibri emocional, saber relacionar-se bé amb els altres desenvolupant l’empatia, per reconèixer i comprendre els sentiments dels altres i confiar en ells, també els valors de l’optimisme i l’agraïment. He escoltat a molts pares angoixats pels seus fills adolescents que freqüenten locals amb el risc de droga, alcohol, pornografia.
He llegit que a Estats Units algunes de les famílies amb fills conflictius els internen per 40.000 dòlars al any al Sud de Jamaica, amb vistes al Carib, en un centre que en diuen de modificació del comportament, que s’encarrega d’adreçar-los durant 3 anys com en règim de presó per ensenyar-los a conviure. Veig que molts adolescents son víctimes de greuges per part dels seus companys a l’escola. És un assajament que s’anomena "bullying" pel que sembla tan les víctimes com els agressors necessitaran de teràpies per millorar les seves actituds, i moltes estan relacionades en no haver ensenyat les relacions inter personals. Es temps de vetllar pel nostre infant i adolescent, ensenyant la comprensió.
Daniel Goleman en el seu best-seller “Intel·ligència emocional” ens descriu el programa dirigit pel psicòleg Eric Shaps a Oakland , Califòrnia, a les escoles per nens de 10 anys. Pot ajudar en el cas de nens conflictius. Ja sabeu que el mestre té una importància rellevant amb la formació dels nostres fills. Ens ho expliquen així:
El mestre mostra els colors del semàfor als escolars, amb el rètol escrit:
• Llum vermella. Atura’t, asserena’t i pensa abans d’actuar.
• Llum groga. Expressa el problema i digues com el sents. Proposat un objectiu positiu. Pensa en varies solucions. Pensa també amb en les conseqüències.
• Llum verda. Segueix endavant i tracta de dur a terme el millor pla. L’experiència ha demostrat que aquest tipus de consell per part de l’adult, en aquest cas el professor, ajuda al control del nen enutjat i a l’etapa adolescent pot afrontar millor els seus problemes. Penso que ens pot servir no només per l’enuig dels fills sinó pel nostre. A la llar també pot ser una forma simpàtica d’avisar o bé quan tenim baralles entre germans o bé quan el nen o la nena demostren una irritació exagerada. Enumerarem alguns punts interessants sobre aquest tema:
1.- Que la primera infància és fonamental pels sentiments dels nens petits. Que hem de demostrar amb carícies, mirades, abraçades i paraules que ens agrada molt que sigui el nostre fill, la nostra filla. I que la relació de la mare amb el nadó segueix ocupant un paper primordial, si bé s’ha d’anar incorporant el pare en les tasques de canvi de bolquers, banys i per descomptat que l’acaroni, l’abraçi també molt.
2.- Que a l’adolescència seguirem demostrant-li al fill que estem molt contents de tenir-lo i li demostrarem aquest afecte amb el gest d’una abraçada o d’un petó encara que ens sembles que no li fa cap gràcia. Enfortir molt el diàleg. Marcar límits per horaris de sortides de nit, navegació a Internet, revisar les despeses de mòbil. "Vigilar el mal incipient abans que no tingui temps de madurar", segons William Shakespeare.
4.- Tenir enginy sempre per divertir-se força amb ells i fomentar les actituds positives i optimistes.
5.- Estar a l’aguait de qualsevol símptoma que fos nou en el seu comportament com terrors nocturns, aïllament o agressivitat, per detectar si hi alguna anomalia en les seves relacions amb altres companys d’escola i parlar-ne a les tutories. I per finalitzar aquesta frase d’Aristòtil: "Qualsevol pot enutjar-se, això és quelcom molt senzill. Però enutjar-se amb la persona adequada, amb el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i de la manera correcte, això, certament, no resulta tan senzill".
Victòria Cardona
Escriptora i educadora familiar