En iniciar aquest article recordava el conte de “la tortuga i la llebre” d’Anderssen, la feina que fan les formigues i també en les cel·les que construeixen les abelles; tampoc no se’m fa estrany, ja que a la llar dels meus pares, igual que a la majoria dels que desconeixíem la televisió de petits, escoltàvem rondalles, a les quals els nostres progenitors afegien el model pràctic a seguir en el cas i situació concreta en que d’infants ens trobaven, per aprendre el valor del treball. Era el que ara en diuen la “moralina”, que s’acceptava amb agraïment i confiança.
De tot això en sorgia, entre d’altres valors, el de la laboriositat. De fet un no podia parar, i l’expressió avorriment, estava exclosa de la majoria de famílies. Potser hi influïa que la comunicació verbal és feia més evident, per no haver començat encara la invasió de la televisió. Procurem no fer mai comentaris dels amics o coneguts, davant dels fills i filles, valorant com un bé el fet de tenir molts mitjans materials; comentem, més aviat, qui són i què fan en bé dels altres. És diu que el temps és or i realment és un tresor; per això, hem d’educar els nostres fills perquè no el malmetin i l’aprofitin al màxim, amb ordre i prèvia reflexió del que han de fer.
Per donar testimoni, nosaltres els pares, hem de preveure totes les tasques i planificar-les a l’agenda; així tenim el cap més centrat en el que estem fent i oblidem els temes pendents; ja ens en ocuparem en el seu moment. Els canvis d’aquesta societat, més tecnificada, exigeixen ensenyar a la família a reflexionar per organitzar-se.
Diu el Dr. Aquilino Polaino, psiquiatra: “se trata de afrontar los problemas surgidos en muchos niños y jóvenes al haber reducido la razón humana a cálculo, al mismo tiempo que la imagen ha substituido a la lectura y a la reflexión”.
És per aquest motiu que, amb paciència i tenacitat, ensenyarem a pensar als infants i joves, a ser aplicats en fer els deures de l’escola o els encàrrecs de la llar, a ser constants i actuar amb diligència per acabar el que s’ha començat. Venen bé les paraules de Machado: “Despacito y buena letra, que el hacer las cosas bien importa más que el hacerlas”... No és laboriós aquell fill que comença moltes activitats i contínuament està en moviment, sinó el que preveu el que ha de fer i ho porta a terme amb constància. Hem començat parlant d’animalets i per això us recomano, si us sembla, llegir amb els fills petits la faula de la tortuga i la llebre, estudiar la vida de les abelles i, per exemple, veure junts la pel·lícula “Bichos” de Pixar Disney, a part, per descomptat, de molts altres contes que tinguem a mà, que els facin entendre la importància de no ser mandrosos per anar-los inculcant els valors de la reflexió i de l’ordre i comentar la perseverança, la feina ben acabada i la previsió.
Pensem-hi una mica per aplicar-ho a la vida personal i analitzar com vivim aquests aspectes, per saber si els transmetem amb la força convenient als nostre fills i filles. Totes aquestes consideracions són per anar-les fent esglaonadament, segons l’edat dels fills. Quan arriben a l’ús de la raó va molt bé fer unes quantes preguntes per educar a la reflexió: ¿per què has decidit deixar els deures i veure la televisió?, ¿per què t’agrada aquest llibre?, ¿perquè vols veure aquesta pel.licula?, ¿t’has informat de l’argument, dels actors?, ¿fem un horari per anotar el que hem de fer?, ¿que en penses fer d’aquests diners que t’han regalat els avis?, ¿pots enllestir aquesta feina amb més diligència i tindràs temps per visitar un familiar malalt, participar en una tasca de voluntaris? Procurarem establir unes pautes per assolir els valors de la laboriositat, la reflexió i l’ordre.
Faria molta pena que, per no haver estat atents a la tasca de fomentar l’aprofitament del temps, els nostres joves cerquessin la felicitat en la fugacitat del plaer o del consum, sense gaudir del goig del treball realitzat amb esforç.
Victoria Cardona Romeu
Escriptora i educadora familiar